D’un temps ençà, els llaços de diferents colors s’han convertit en un mitjà per mostrar solidaritats i expressar reivindicacions sobre diferents qüestions. Així, hem lluït i penjat llaços liles per expressar les reivindicacions feministes i contra les agressions sexuals, vermells contra la Sida, negres contra el terrorisme, grisos contra la guerra… i així una llarga llista de colors i causes diverses.
Fins ara, mai ningú -fos quin fos el seu pensament- no havia manifestat la seva oposició, almenys de manera pública, a l’expressió de la llibertat commemorativa o reivindicativa dels llaços, ni al fet que els portessin les persones, ni tampoc que es pengessin als espais públics.
Ara la solidaritat amb els presos polítics catalans i la reivindicació de la seva llibertat s’expressa amb llaços de color groc. Per tant, i si seguim el mateix raonament, ara tampoc ningú no hauria de manifestar la seva oposició a portar-los i ni a penjar llaços grocs a l’espai públic.
Penjar llaços o cartells forma part de la llibertat d’expressió i del dret a la reivindicació, però això no comporta que es pugui considerar equiparable el fet de treure’ls. Deixem-ho clar, despenjar-los o tapar-los és vulnerar la llibertat d’expressió.
Què diríem si algú treies llaços liles, vermells, negres… o es dediqués a tapar o desenganxar cartells de reivindicacions o convocatòries laborals? I què ens semblaria si això es fes de manera organitzada en el marc d’un partit o una entitat?
Siguem clars, posar signes significatius de les diverses reivindicacions i solidaritats és llibertat d’expressió i tothom pot posar el que cregui convenient en un sentit o en el contrari. Treure el que posen els altres és vulnerar el seu dret a la llibertat d’expressió. A més, si la retirada es fa de manera organitzada, promoguda des de partits o entitats, hem de dir amb claredat que això és una expressió de totalitarisme i d’intolerància cap a qui no pensa com ells i que en darrer terme, el que vol és generar confrontació i violència.
Si els llaços i cartells ocupen espais públics o no, ho hauran de dir-les les institucions i no una banda política organitzada per impedir la llibertat d’expressió de qui no pensa com ells.
Sindicalistes de CCOO per la Independència i la República Catalana