El noi del Sucre (1887-1923)
Nascut a Lleida el 23 de setembre de l’any 1887, SALVADOR SEGUÍ i RUBINAT és un dels màxims exponents de l’obrerisme català del primer quart del segle xx. Educat en el si d’una família treballadora, va mostrar des de molt jove una gran preocupació social.
Detingut i empresonat en diverses ocasions, «El Noi del Sucre» es convertí en un dels dirigents obreristes més respectats pels treballadors de tot l’Estat espanyol. No sols va ser un dels millors oradors i organitzadors que va tenir la central sindical cenetista al llarg de la seva història, de la qual va acabar essent secretari nacional, sinó que la seva participació activa en la primera vaga general d’Espanya, el 1917, i les seves intervencions públiques en la vaga de la Canadenca el 1919, el convertiren en «un dels homes més honestos i, en un lluitador que, malgrat les amenaces que va patir, no va dubtar a continuar la seva trajectòria fins a donar la vida per l’ideal».
Aquesta tràgica data seria el 10 de març de 1923, en què els pistolers del Sindicat Lliure l’assassinaren en un carrer barceloní.
Context històric i antecedents del sindicalisme català
* 1840 Creació de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors.
* 1842 El general Espartero, a causa de les revoltes populars, dissol les societats obreres. No sortiran de la clandestinitat fins al 1854, quan els progressistes tornen al poder.
* 1854 Esclat de vagues, crema de fàbriques i destrucció de selfactines en diferents ciutats catalanes, a causa de l’atur i l’increment del cost de la vida.
* 1856 Cop d’estat del general O’Donell, amb el suport de la burgesia catalana. Produirà aixecaments i revoltes populars a Barcelona i rodalies, que seran aixafades per l’exèrcit, amb el resultat de més de 500 morts i una molt dura repressió.
* 1861 Creació de l’Ateneu Català de la Classe Obrera.
* 1868 Revolució de Setembre, que proclama la llibertat d’associació, de reunió i d’expressió.
* 1868 Congrés Obrer Català, que dóna suport al republicanisme federal.
* 1869 Creació de «Les Tres Classes de Vapor», amb 8.500 afiliats/ades.
* 1873 Proclamació de la I República, que arribarà a presidir el català i republicà federal, Pi i Margall.
* 1873 Manifestació de més de 10.000 obrers a la plaça de Catalunya de Barcelona, per demanar la jornada de 10 hores.
* 1874 Cop d’estat, amb el suport de la burgesia catalana, que dissol la República i restaura la monarquia borbònica, i que comportarà novament la clandestinitat per a les organitzacions obreres.
* 1887 Promulgació de la Llei d’associacions, que permet la creació de sindicats.
* 1888 Es constitueix la UGT a Barcelona.
* 1890 Se celebra per primer cop la diada reivindicativa del Primer de Maig.
* 1900 Promulgació de les primeres lleis laborals sobre els accidents laborals i la feina de les dones i els nens. La pressió de la burgesia catalana, però, impedeix que entrin en vigor fins al 1907.
* 1902 Vaga general a Barcelona per demanar la jornada de 8 hores.
* 1907 Constitució de Solidaritat Obrera.
* 1909 Setmana Tràgica. Afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia.
* 1910 Es funda la Confederació Regional del Treball, com a evolució de Solidaritat Obrera, i que al 1911 es convertiria en la CNT.
* 1913 Entre 13.000 i 22.000 dones treballadores impulsen la vaga general tèxtil a Barcelona.
* 1917 Vaga general revolucionària a tot l’Estat. El Govern treu les tropes al carrer i es desencadena una forta repressió.
* 1918 Congrés de Sants de la CNT.
* 1919 Vaga de «La Canadenca». Obtenció de la jornada de 8 hores. Aparició del pistolerisme sindical i patronal.
* 1920 Assassinat de Francesc Layret.
* 1923 Assassinat de Salvador Seguí.
* 1923 Dictadura de Primo de Rivera. Inici d’una molt dura repressió contra el moviment obrer català.
* 1931 Proclamació de la II República i establiment del Govern de la Generalitat sota la presidència de Francesc Macià.
* 1936 Victòria electoral del Front d’Esquerres a Catalunya i del Front Popular a l’Estat espanyol.
* 1936 Alçament d’una part de l’exèrcit, amb el suport dels sectors socials privilegiats i reaccionaris de Catalunya i de l’Estat espanyol, contra el Govern legítim de la República.
* 1939 El bàndol feixista, encapçalat pel general Franco, guanya la Guerra Civil, instaura un altra dictadura i inicia una terrible repressió, que mantindrà el moviment obrer destrossat durant molts anys. El règim franquista implanta la CNS (Central Nacional Sindicalista), un sindicat vertical d’enquadrament obligatori per a tots els treballadors i empresaris, i sota la direcció de la Falange.
* 1957 Eleccions sindicals a les empreses, en què, malgrat l’estricte control del règim, el moviment obrer clandestí aconsegueix començar a introduir alguns representants.
* 1958 Llei de convenis col•lectius.
* 1964 Creació de Comissions Obreres de Catalunya.
* 1966 Fundació de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC)