El sindicalisme de CCOO recull el llegat de persones implicades en la lluita per les millores socials, per les llibertats, contra el feixisme i el franquisme, com a continuïtat de la legalitat republicana. Ens sentim part d’aquesta tradició de lluita pels drets de les persones més vulnerables, que dóna importància a l’educació pública i a la igualtat de totes les persones, sigui quin sigui el seu origen i condició social. Som hereus d’aquelles persones que volien una república com a eina de transformació de la realitat que els va tocar viure, que acabés amb l’opressió social, però també amb l’opressió nacional.
I, per tant, ens sentim representats pel valors republicans que van inspirar aquella etapa històrica, sintetitzats en els deu manaments de què ens parla Montserrat Tura (Montserrat Tura República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire Pòrtic, gener del 2018), i que els va aprendre del seu avi Feliu Tura, impulsor el 1922 de la Unió Rabassaire: “Estimar la justícia sobre totes les coses, retre culte a la dignitat, viure amb honestedat, intervenir rectament en la vida pública, conrear la intel·ligència —per assolir homes cultes i lliures—, propagar la instrucció i el coneixement, treballar, estalviar, protegir el dèbil i no procurar-se el benefici propi a costa del perjudici d’altres persones humils”.
Aquests manaments són la versió catalana dels Mandamientos republicanos (“El primero, amar a la Justicia sobre todas las cosas; el segundo, rendir culto a la Dignidad; el tercero, vivir con honestidad; el cuarto, intervenir rectamente en la vida política; el quinto, cultivar la inteligencia”; el sexto, propagar la instrucción; el séptimo, trabajar; el octavo, “ahorrar”; el noveno, proteger al débil; el décimo, no procurar el beneficio propio a costa del perjuicio ajeno”.), que van ser editats a Guadalajara el 31 de maig del 1931, per la impremta Gutenberg, i que es resumeixen en una mena d’epíleg que diu: “Quien ama la justicia sobre todas las cosas no hace daño a nadie; respeta los derechos ajenos y hace respetar los propios. Quien rinde culto a la dignidad, se lo rinde a la libertad y la igualdad; ni avasalla a nadie, ni por nada se deja avasallar; ni reconoce primacías innatas, ni acata privilegios infundados”.
En aquest sentit, l’actuació del sindicat té en compte els valors republicans de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, però també l’exemplaritat, la deliberació, la responsabilitat, l’austeritat, la defensa de la cosa pública, la racionalitat i l’ètica. Al mateix temps, sempre hem apostat, tal com ho van fer els republicans antuvi, perquè la societat estigui organitzada segons els valors de la llibertat, de la justícia i de la comunitat d’interessos. I això expressa la nostra filiació amb la tradició racionalista i amb l’humanisme il·lustrat, i per tant amb el compromís republicà centrat en el bé comú i en l’ètica de les persones, en el sentit que expressa Norberto Bobbio, que considera que “república es una forma ideal d’Estat basada en la virtut dels ciutadans”.
Però no ens podem quedar en una visió nostàlgica del que van ser els avenços que propicià la segona república espanyola -tot i incorporar els valors republicans en la nostra pràctica quotidiana- sense considerar la possibilitat d’optar a una república real com a model d’organització política. Tot i això, no hi ha una referència clara a aquests valors ni al model republicà d’organització política de la societat en els nostres documents sindicals de propostes ni en els nostres estatuts.
Potser ara és el moment d’assumir que les renúncies de la transició democràtica del 78, amb l’acceptació de la monarquia per part de les organitzacions polítiques i socials d’esquerres sota el soroll de sabres de l’estament militar, no poden continuar sent vigents avui dia, i més quan les valors republicans i el suport a la república com a model d’organització política sembla que podrien ser majoritaris entre l’afiliació al sindicat (Sempre es podria incloure aquesta qüestió en la propera enquesta que es faci a l’afiliació o fer una consulta ad-hoc. El tema s’ho mereix).
I si bé és cert que l’opció republicana enfront la monarquia no garanteix en si mateix un model d’estat social i democràtic, no ho és menys que les monarquies són una rèmora del passat en què els caps d’estat se sostreuen a la voluntat democràtica de la població i poden ser un instrument pertorbador d’aquesta voluntat popular. I més quan la inviolabilitat del rei implica una exoneració de tota responsabilitat penal, civil, laboral, fiscal… per qualsevol acte que hagi realitzat (Art. 56. 3 CE “La persona del Rey es inviolable y no está sujeta a responsabilidad. Sus actos estarán siempre refrendados en la forma establecida en el artículo 64, careciendo de validez sin dicho refrendo, salvo lo dispuesto en el artículo 65.2.”).
Res no impedeix pensar que puguem ser una república i, per tant, res no impedeix que incorporem explícitament els valors republicans i una aposta per la república com a model d’organització política a l’ideari de CCOO de Catalunya i als documents que ens defineixen com a organització sindical.
Carles Bertran i Bruguera