La Comissió Obrera Nacional de Catalunya, som un sindicat de classe i nacional, que des dels seus orígens hem lluitat a favor de les llibertats democràtiques, el drets socials i nacionals i l’autogovern de Catalunya.
Des d’aquest compromís, CCOO hem participat en totes les iniciatives unitàries en favor del dret a decidir i d’una solució negociada al conflicte de relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol.
Avui, les llibertats democràtiques estan seriosament amenaçades per un neoautoritarisme, que no és exclusiu de la nostra realitat, però que en el cas del govern del Partit Popular s’expressa de forma radical.
Les limitacions a la llibertat d’expressió i al dret de manifestació emparades en la Llei mordassa, la repressió amb ocasió de la vaga general contra la reforma laboral, la brutal actuació policial l’1 d’octubre, o l’abús en el recurs a la presó preventiva, són algunes expressions d’aquesta involució autoritària.
Per assolir rèdits electorals s’exacerben conflictes inexistents. Els atacs a l’escola pública catalana i el seu model lingüístic entren dins d’aquesta lògica sense que importi posar en risc un factor de cohesió social bàsic i que afavoreix la igualtat d’oportunitats.
Les conseqüències de tot plegat és una retallada de drets i llibertats i un afebliment dels mecanismes de consens.
El conflicte en les relacions Catalunya-Espanya també se ha vist afectat per la manca de voluntat de dialogar i acordar. El Govern del PP ha eludit la seva responsabilitat d’oferir vies de solució al conflicte i ha deixat en mans de jutges i fiscals un conflicte polític que només es pot resoldre amb voluntat d’enteniment i aparcant totes les parts les vies unilaterals.
S’han produït actuacions sobre les que cal reflexionar per obrir vies sòlides de solució al conflicte. Una d’elles ha estat la confrontació entre legitimitat i legalitat. Que una part important de la ciutadania expressi aspiracions legítimes de canviar les relacions de Catalunya amb l’Estat espanyol, no acredita que la seva consecució es pugui fer al marge de la legalitat. Això a la Unió Europea no té reconeixement com s’ha fet palès.
La recuperació de les llibertats democràtiques va fer possible la descentralització de l’Estat Espanyol i desenvolupar l’autogovern de les CCAA, però ara s’està fent patent una voluntat de recentralització per part del Govern a la qual no són aliens altres poders de l’estat.
Una pretensió que es confronta amb la demanda d’amplis sectors de la societat catalana d’assolir majors quotes d’autogovern amb diverses expressions, com ara el federalisme, el confederalisme o la independència.
També es confronta amb el convenciment que molts problemes de la ciutadania poden tenir una millor solució des d’instàncies de govern més properes a la gent, com és el cas de les CCAA i els Ajuntaments.
La lectura cada vegada més regressiva de la Constitució per part del Tribunal Constitucional accentua l’esgotament d’aquesta via per resoldre l’encaix territorial. La sentència sobre l’Estatut o els constants conflictes de competències són exemples evidents.
Els continus recursos per part del govern central al TC afecten i limiten la capacitat d’autogovern de les CCAA. En el cas de Catalunya ha suposat la suspensió total o parcial de lleis de caràcter social i mediambiental aprovades pel Parlament, entre elles les relatives a la lluita contra la pobresa energètica i els desnonaments.
Avui es fa inajornable una reforma de la Constitució per reconèixer la plurinacionalitat de l’estat i poder oferir un futur que ha de ser lliurament acceptat.
És una reforma que té prou justificació en clau de futur sense que calgui una reescriptura de la historia per legitimar nous relats.
La ciutadania s’ha vist doblement afectada pel conflicte en les relacions Catalunya –Espanya, una confrontació que ha tensat la convivència i silenciat els problemes socials.
Fer front a l’increment de l’atur, la precarietat laboral i la devaluació dels salaris, o a l’augment de les desigualtats socials, no ha estat una prioritat pels governs de l’Estat o de la Generalitat.
S’ha argumentat una falta de recursos per fer més, i si bé es cert que pel que afecta a Catalunya hi ha un injust sistema de finançament autonòmic que minva les capacitats del Govern de la Generalitat, no és menys cert que la voluntat d’aplicar les polítiques de retallades no ha diferit de la del Govern del PP. En alguns moments, fins i tot, s’ha fet ostentació de les retallades justificant-les en la necessitat de reduir l’àmbit d’allò que és públic.
Ho hem denunciat des del Sindicat i des de la Plataforma prou retallades, de la qual formem part, però no hem tingut la capacitat, ni els suports, per situar aquests problemes en el centre del debat polític i social.
En la situació present, donar una solució democràtica al conflicte polític, preservar la convivència i situar l’agenda social en l’acció de govern, són els majors reptes que té el país.
Cal una solució democràtica al conflicte polític
CCOO reiterem el nostre compromís amb la defensa de les institucions catalanes en un marc de consens polític, jurídic i social.
I davant la situació que es viu a Catalunya, afirmem que els conflictes en democràcia es resolen amb més democràcia i no amb menys llibertat. Per això reclamem:
- La retirada de l’article 155 i la recuperació plena de l’autogovern i les seves institucions.
- L’alliberament dels líders de les entitats i dels dirigents que estan a la presó per actuacions polítiques que s’associen a un ús de la violència que en cap cas s’ha produït.
- Obrir vies de solució del conflicte a través del diàleg i la negociació, sense imposicions per part de ningú.
Amb la voluntat de contribuir a aquest objectiu, des de CCOO de Catalunya, juntament amb la Confederació Sindical de CCOO, hem proposat una doble via de negociació: Una taula per acordar un nou marc d’autogovern per a Catalunya, mitjançant una ponència de reforma de la Constitució, i una segona taula que acordi les condicions d’un referèndum a Catalunya, a fi que treballin de manera simultània en pro del consens necessari per desbloquejar el conflicte
- Construir una majoria social a favor d’una solució pactada al conflicte que faci possible el dret a decidir i sigui un punt de trobada i consens.
- Mantenir l’actitud de pau i civisme, amb la renúncia a qualsevol tipus de violència verbal o física. Reconèixer la legitimitat dels que pensen diferent , malgrat que es pugui no compartir, és una actitud que ajuda a acostar posicions.
- Fer de la defensa de les llibertats democràtiques un objectiu estratègic. El neoautoritarisme i la intolerància envers la diferència s’estan expandint fins i tot en societats obertes i democràtiques del nostre entorn .
Els problemes socials no poden esperar
Els greus problemes socials que pateix la societat catalana no poden esperar. Cal que el Parlament elegeixi un Govern que pugui exercir de forma plena les seves competències i restablir el normal funcionament de totes les institucions de la Generalitat de Catalunya.
Una tasca prioritària del nou govern ha de ser recuperar drets i revertir les retallades. I en paral·lel impulsar la recuperació de l’economia i afavorir la creació d’ocupació estable i amb drets.
La lluita contra tot tipus de discriminació començant per la de gènere, oferir un futur a la gent jove o afavorir la igualtat de drets per a totes les persones amb independència del seu país d’origen, són factors que sens dubte reforcen la cohesió social.
Cal defensar els consensos de país, com el model lingüístic, davant qualsevol intent de afeblir-los.
Necessitem institucions que donin resposta a les necessitats de les persones, capaces de garantir els drets i amb un for caràcter democràtic. Són les polítiques de retallades les que afebleixen la cohesió de la societat. Per això, des de CCOO, sempre hem cregut que la millor forma de fer avançar els drets nacionals és vinculant-los als drets socials.
Reivindiquem el respecte als valors de la diversitat i la pluralitat per preservar la convivència
Les CCOO de Catalunya reivindiquem el respecte als valors de la diversitat de procedència i la pluralitat d’idees i opcions polítiques de la nostra afiliació sobre els quals construïm la unitat de la nostra organització.
Són valors que també volem que estiguin ben presentes en la societat catalana per preservar la convivència i reforçar la cohesió social. Mai hem estat tan forts com quan ens hem reconegut com un sol poble.
El respecte a la diferència i el reconeixement de les diverses posicions que avui s’expressen en el debat sobre el futur de Catalunya es imprescindible. Ningú es pot atribuir en exclusiva la representació de tota la societat.
La llarga tradició federal o la més recent en favor de la independència s’han de reconèixer mútuament com aspiracions legítimes d’amplis sectors de la societat catalana.
Defensem que els canvis estructurals necessiten de majories socials àmplies i transversals i d’acords polítics per fer-los efectius. I això encara és més imprescindible en un marc com el de la Unió Europea en el qual volem romandre.
Això també ens obliga a aprofundir sobre els conceptes de sobirania i independència en un món cada vegada més interdependent i on moltes de les grans decisions no s’adopten en l’àmbit dels estats, bé perquè es prenen en àmbits supraestatals o en instàncies que escapen a qualsevol control democràtic. Per això, la possibilitat de que puguin coexistir sobiranies compartides en els diferents àmbits polítics de referència (Catalunya, Espanya i Unió Europea) és una idea a considerar i desenvolupar.
CCOO, una eina útil per fer avançar els drets socials i nacionals
Comissions Obreres volem ser una eina útil per fer avançar els drets socials i nacionals, que per a nosaltres són indestriables. És una responsabilitat que ens correspon com a primera força sindical i social del país.
Això ho volem fer amb un Sindicat fort i unit que sap que la seva principal raó de ser és la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores i que el nexe social és l’element troncal de l’organització.
El caràcter sociopolític de CCOO respon a la defensa d’interessos generals, com l’educació, la sanitat, l’habitatge o el transport públic, i a la voluntat de transformar la societat, i no faculta al Sindicat per a intervenir com un agent polític més en el conflicte partidari. Tampoc li permet assumir funcions de representació del conjunt de la societat la qual cosa correspon a l’àmbit polític en un sistema democràtic.
Pel Sindicat els objectius socials no poden subordinar-se en cap cas a objectius partidaris . Els seus posicionaments en els debats de país, CCOO els fa des de la seva pròpia reflexió, respectant la pluralitat de la seva afiliació, i garantint en tot moment la seva independència.
Per a Comissions Obreres els problemes de la gent treballadora són la primera preocupació i no es poden deixar en un segon pla ni ajornar la seva solució a la resolució de cap conflicte polític.
Com tampoc es pot confondre l’ús dels instrument de defensa. Creiem que en les empreses, la vaga, és una expressió del conflicte capital – treball i les reivindicacions que van més enllà de les polítiques socioeconòmiques o sociolaborals han de tenir marcs d’expressió propis que involucrin a la ciutadania. En circumstàncies excepcionals i quan respon a una lògica compartida té sentit el concepte d’aturada de país en defensa de les llibertats democràtiques.
Volem contribuir a mantenir la convivència i a reforçar la cohesió social amb propostes inclusives. Aprofundir en el model de país que volem i la funció que ha de complir el seu estat del benestar. Articular mesures per omplir de contingut i desenvolupar el marc català de relacions laborals i socials. Treballar a favor de la normalització de l’ús social de la llengua catalana, especialment en el món laboral. Aquestes, entre d’altres, seran tasques a desenvolupar, amb propostes, en el marc del Seminari Salvador Seguí.
Volem impulsar el debat a la societat sobre els drets socials i nacionals i ho volem fer també en el marc de la nostra organització. A tal efecte s’habilitarà un espai en l’àmbit del Seminari Salvador Seguí on es puguin expressar, de forma individual o col·lectiva, les diferents opinions que conformen la pluralitat del sindicat per enriquir el projecte de Comissions Obreres.
Abril 2018