El passat 10 de setembre es va fer a la seu de Barcelona del nostre sindicat, Via Laietana, un debat sobre els Valors republicans. Un debat seriós, enriquidor, que aportava punts de vista necessaris de valors pels nostres dies com el feminisme, la solidaritat, el bé comú, la fraternitat humana, la renda bàsica, que defensaven les persones ponents.
La societat capitalista està immersa en moltes crisis: la social, la climàtica, la repressiva, la del patriarcat. Milers de persones, la gran majoria treballadores i joves, s’alcen i lluiten. Per aquest motiu, el neoliberalisme capitalista es veu frenat i no aconsegueix tot el que vol malgrat el poder que té. Pel capitalisme, ja ho sabem, no hi ha límits: ni en l’explotació de dones i homes, nens, de la natura. Els seus únics valors són els econòmics, els diners.
Però no és suficient ni la mobilització ni la ruptura que fem. Com a sindicat hem d’abordar la part política del debat. El debat sobre el valors és essencial, però… i sobre la forma política de l’Estat que garantiria millor aquests valors? Sobre si aquesta forma d’Estat ha de continuar sent la Monarquia o hem de passar a la República?
El sindicat viu en un sistema determinat (capitalista); en un règim determinat (la Monarquia del 78); i dins d’unes lleis determinades (la Constitució, l’Estatut dels Treballadors, els Convenis…). L’activitat del sindicat, dels seus delegats i delegades, està constreta, doncs, al marc legal establert. A l’stato quo. Igual que altres sindicats, el Parlament o la Generalitat.
Però totes i tots sabem que aquest marc de lleis afavoreixen sobre tot a les classes posseïdores i que la seva interpretació no és gairebé mai neutre. Si el sindicalisme no hagués intentat sobrepassar els estrets límits de les lleis, tant durant el franquisme, com a posteriori, les reformes laborals haguessin anat encara més lluny i els salaris i drets estarien pitjor del que ja estan. Recordem-ho: vam tenir que convocar vagues generals contra lleis o projectes de lleis que eren legals. Si la llei es injusta tenim el deure de buscar cóm desobeir-la i anul·lar-la.
Ara ens trobem en un d’aquells moments històrics en que a la crisi econòmica, que no ens ha abandonat des de 2008, es suma una de nova que s’acosta; una crisi de règim polític que mostra un bipartidisme o política autonòmica que fa aigües; i una emergència climàtica y feminista que reclama un canvi urgent de model, d’estructures, de sistema econòmic i de valors, com mai a la història.
La crisi de règim és una oportunitat per redefinir-ho tot. Acabar amb la Monarquia hereva del franquisme – recordem que mai va poder ser qüestionada durant la “transició”- pot ser la oportunitat per la classe treballadora per canviar la relació de forces i construir unes estructures noves on la nostre classe estigui en el moll de l’ós de les decisions.
Pot ser que amb una República seguissin governant els mateixos de sempre? Es clar que pot ser. Però depèn també de nosaltres. Volem estar en el moll de l’os dels canvis o bé ens limitem a criticar el procés des de fora pel fet que el lideren els burgesos? Si no fem política, ens la faran. Les capes burgeses no ens posen fàcil la participació a les capes treballadores, no ho estan fent. Les que estan en contra de la independència, per suposat; però ni les que estan a favor ho volen. Per què totes elles tenen por a que una República tenyida per les reivindicacions socials, per l’exigència de pa, sostre, treball digne, educació i salut de qualitat, renda bàsica… significaria una redistribució evident i radical de la riquesa.
Aquest debat és un debat polític completament legítim i necessari. El pitjor que podem fer és, a més d’acceptar l’stato quo, no obrir-nos cap perspectiva quan el règim ja comença a fer aigües. No només es pot fer política des del Parlament. El sindicat ha de facilitar i promoure el debat de posicions davant un règim i sistema ja caduc que no dona res a la classe treballadora sinó que cada dia ens roba drets, salari, pensions, dignitat. Això no trenca per res el sindicat sinó que el prepara pels canvis profunds que necessitem avui dia, cosa que no resolen les eleccions polítiques per la incapacitat dels partits. Hem d’aprofitar aquesta crisi política i de règim per donar la volta a totes les lleis i polítiques antisocials dels darrers anys!
Sabem que la afiliació de CCOO tenim diferents posicions sobre la qüestió nacional: independentistes, federalistes, autonomistes, confederalistes… Quan abans comenci el debat, més preparats estarem. Poder dialogar des de diferents visions una idea de societat millor, de Catalunya millor, d’arreu l’Estat i Europa millor; una idea de relacions entre pobles lliures i iguals; una idea de fraternitat i superació del sistema capitalista…ens prepara com a sindicat i com a classe treballadora per resoldre millor les crisis que venen.
Hi ha partits que basen tota la seva política en dir que “Catalunya es trenca”. En realitat son ells qui fan tot el possible per trencar la convivència a la societat catalana. La sentència als presos polítics independentistes, segurament molt injusta, serà una prova de foc de la capacitat de respondre de manera mobilitzada i efectiva.
Per això ara hem de demostrar que podem fer el debat sobre cóm seguim i aprofundim la crisi d’aquest règim: si ens interessa seguir amb aquesta Monarquia o lluitar per la República, definir la classe de República que volem des de el punt de vista social, feminista, democràtic, ambiental. CCOO és el sindicat millor preparat per fer aquest el debat després de la sentència.
Alfons Bech